Article de Opinió de Totes i Tots Som Vinaròs: Feminisme, patrimoni de la humanitat

FEMINISME PATRIMONI DE LA HUMANITAT /TOTES I TOTS SOM VINARÒS/CECILIA PASTOR

Despertem el 8 de Març 8M sabent que queda molt per fer. Però conscients que depén en gran manera de nosaltres les dones i com no, de tota la societat. Em sent afortunada per haver estat conscient de la desigualtat i del necessari que ha estat i és la lluita de les dones militants activament des de molt jove en el moviment feminista en, plena dictadura, i després en la democràcia, individualment i col·lectivament. Hem de lluitar juntes, amb les nostres diferències, dissertant i millorant el nostre moviment, perquè el feminisme no és tan sols patrimoni d’una feminista, d’una organització, el feminisme és patrimoni de totes, les que lluitem activament en la nostra vida quotidiana i canviem el nostre petit món, i en la lluita col·lectiva per a canviar el món per a totes. El Feminisme és patrimoni de la humanitat, i arribarà el moment que el món serà un lloc millor i més just gràcies a la lluita de les dones. El feminisme no i desitja que les dones tinguen poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes, és resistent, combatiu, assenyala i denúncia sense maquillatge aquest model de societat. Gràcies a totes les dones que ens van precedir, les que lluitem i lluiten cada dia braç a braç i les que vindrà.

Tot menys donar les coses per assegudes, perquè el sostre de cristall atrapa, discrimina, limita perquè la conciliació és una milonga sense normalitzar, perquè la dona és utilitzada en molts llocs com a objecte de maltractaments i abusos, perquè el masclisme de molts homes desperta violència de gènere, i ens assassinen, perquè hi ha moltes dones que segueixen callades per temor als homes que les envolten. Perquè volem: que a mateix treball mateix salari, perquè cal trencar el sostre de cristall que impedeix que les dones ocupen el seu lloc en el món, “Perquè la igualtat, com la llibertat o la justícia, és un assumpte que concerneix la ciutadania en el seu conjunt. La causa feminista forma part d’un entramat de drets i aspiracions que apunten a la qualitat democràtica, l’equilibri social, el coneixement, el respecte al medi ambient o la cultura. En aquesta atmosfera ètica i estètica, és on la dona guanyarà definitivament els millors llocs, i ho farà en nom dels millors valors”.

Les dones van ser les que van posar peu en paret en la Revolució Francesa, van sortir a prendre la Bastilla, les primeres, amb les seues piques i els seus pals, perquè el sistema era insostenible, la fam matava als fills. Van indicar el camí d’un canvi de paradigma. En la Revolució Russa, també van ser elles les que van parar el sistema per a reiniciar-lo. Van parar les fàbriques de Sant Petersburg un 8 de març, van contagiar de vagues tota Rússia, i al cap de nou dies va caure el Tsar. Però la lluita encara és diària per conquistar l’espai que ens és propi i mereixem., ni davant, ni darrere; al costat. Per la capacitat de treball, per ser mares, professionals, filles, germanes, ciutadanes, per polifacètiques, perquè solidaritat s’escriu en femení, i generositat, i força, lliurement, resistència, resiliència, bellesa… I la majúscula de totes elles; Valentia. Seguirem manifestant-nos, alçant la veu dins de les nostres cases, o al carrer, condicionades per la pandèmia, mentre no existisca una igualtat real, sense renunciar a la lluita. Mentre hi haja una sola dona cosificada, prostituïda, venuda, explotada, maltractada, violada, o assassinada. El silenci no és una opció. El més greu, durant la pandèmia se’ns ha maltractat més, no hem pogut escapar dels nostres agressors; hem hagut de recórrer a les consultes per email perquè estàvem tancades amb els nostres agressors; ens hem tornat més precàries i no tenim recursos públics per a posar-nos fora de perill. Això significa que aquesta pandèmia ha incrementat les violències masclistes física, psicològica, econòmica, cibernètica i institucional, només per ser dona.

Se’ns ha d’educar en igualtat, justícia i llibertat per a formar persones lliures, respectuoses i segures de si mateixes. Tenim el deure de criar a les nostres filles fortes i independents, empoderant-les des de molt petites perquè mai creguen que mereixen menys que ningú, perquè es vulguen tant que quan no estiguen ben tractades o valorades ho sàpiguen i no dubten en cap moment que aquest no és el seu lloc.

Per totes i cadascuna de les dones que ens han fet arribar fins aquí, per la seua valentia contra un món en contra, per les que estem i per les que vindran. A les heteros, les lesbianes, les bisexuals, les gates maules, les guineus, les vicioses, les virginals, les descarades, les pudoroses, les maques, les altes, les baixes, grosses o flaques. Felicitats si heu fet de cada adjectiu una decisió. Feu i seu com us done la gana.

El masclisme no ho sap, però cada dia està més prop de convertir-se en història. Ho veuran les nostres filles, o les nostres nétes, i els nostres néts també. Però ho veuran, ho gaudiran, i serà gràcies a la lluita de les dones. Els qui pensen que el feminisme ha ‘sucumbit’ a la crisi sanitària s’obliden d’una cosa essencial: que el feminisme no es fa en les manifestacions, sinó en el dia a dia de llars, organitzacions i societats. El feminisme ha vingut per a quedar-se i fer del nostre món un lloc més just i millor.

No estic acceptant el que no puc canviar, estic canviant el que no puc acceptar (Angela Davis )

Una dona ha de ser dues coses: qui ella vulga i el que ella vulga/ (Coco Chanel)

Comparteix:

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email
Llegeix més!

També et pot interessar