– Aquests treballs donen continuïtat, durant aquesta anualitat, a les tasques dutes a terme en els últims anys de millora i posada en valor d’aquest entorn natural
– L’Ajuntament ha aconseguit 50.000€ d’ajudes de la Generalitat per a la realització d’aquests treballs
La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Peníscola ha començat els treballs de manteniment i conservació (desbrossament vegetal i perfilat de margenes) en la zona de la marjal.
Dins de les tasques programades per als pròxims dies, s’inclou la millora de les condicions del traçat de les séquies Sangonera i Templera, que sumen un total de 1250 de traçat.
Aquesta actuació es finança gràcies a la consecució de la subvenció sol·licitada a la Generalitat Valenciana per a l’aplicació de mesures de millora i manteniment en les infraestructures de les zones humides de la nostra Comunitat, un total de 50.000€ rebuts s’estan destinant a les tasques esmentades.
Treballs que donen continuïtat a una estratègia global de millora
Les tasques previstes i que han començat aquesta mateixa setmana, donen continuïtat als treballs realitzats els anys 2021, 2022 i 2023 a fi de millorar l’estat ecològic d’aquest aiguamoll.
Durant les diferents intervencions, s’ha dut a terme el desbrossament i triturat del canyar mitjançant mètodes manuals amb moto desbrossadora; la retirada mecànica de les restes vegetals, fem i enderrocs adossats a la séquia Sangonera; la retirada de sediments, arenes i graves acumulades; la retirada de sediments en la séquia del Rei que impedien la lliure circulació de l’embarcació municipal encarregada de realitzar les labors periòdiques de manteniment i desbrossament de la séquia; el desbrossament i eliminació per mitjans mecànics dels canyars i la vegetació nitròfila i exòtica dels talussos de la séquia Sangonera; la retirada els depòsits de residus, i els residus voluminosos i sediments que es trobaven en la superfície i en el llit de la séquia, entre altres.
Brigades Xarxa Natura2000
De la mà de les Brigades de la Xarxa Natura 2000, es va implantar un pla de manteniment del desenvolupament del canyís mitjançant l’extracció periòdica de biomassa, eliminant principalment canya Arundo donax, que és una de les espècie més abundant en les ribes de la séquia. No obstant això, en alguns punts o trams, la canya estava mesclada amb canyissos i espècies exòtiques invasores com el miraguà fals (Araujia sericifera), el Cyperus alternifolius, la Ipomoea sp., així com amb espècies nitròfiles o més banals com l’olivarda (Dittrichia viscosa), esbarzers (Rubus ulmifolius) o Conyza sp. pl.
Després del primer desbrossament, es va estar unes setmanes sense actuar i al mes següent s’ha tornat a esbrossar tot el rebrot de canyes per a col·locar, finalment, la cobertura mitjançant plàstic opac.
L’incalculable valor de la marjal
La marjal de Peníscola, malgrat la pressió urbanística de l’entorn, conserva en gran part les seues característiques naturals. Alberga una de les millors poblacions mundials de samaruc (València hispanica) i fartet (Aphanius iberus), catalogades en perill d’extinció. També alberga poblacions de l’espècie prioritària Ceratophillum submersum i de les tortugues Mauremys leprosa i Emys orbicularis.
La marjal, en el seu conjunt, constitueix una unitat de paisatge diferenciada en la qual es concentren un bon nombre de recursos paisatgístics, entre els quals destaquen: làmines d’aigua superficial, canals de cabal permanent, associacions vegetals ben estructurades, avifauna de fàcil visualització, recorreguts d’interés paisatgístic, etc.
Aquesta unitat de paisatge compta amb protecció ambiental específica, conforme al Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana.