La formació presenta esmenes perquè el reconeixement municipal no es limite a les víctimes de la persecució religiosa i incloga totes les persones que van patir la violència, els bombardejos, la repressió, la presó, la depuració o l’exili
Compromís per Benicarló ha presentat una sèrie d’esmenes a la proposta sobre la denominació d’un nou carrer destinada a recordar les víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil, amb l’objectiu que el reconeixement municipal s’estenga al conjunt de les víctimes d’aquell període.
La formació valencianista considera “indiscutible” que els assassinats comesos contra persones per les seues creences religioses van ser “injustificables i mereixen ser recordats”. Precisament per això, Compromís defensa que el mateix principi s’ha d’aplicar a totes les persones que van patir la violència, la persecució i la repressió durant la Guerra Civil i la posterior dictadura.
«Si compartim que no es pot deixar cap víctima en l’oblit i en el silenci, no podem construir un reconeixement públic que recorde només una part i deixe fora totes les altres», assenyala el regidor de Compromís Jordi Maura.
La proposta de la formació pretén que el futur carrer es convertisca en un espai de memòria compartida, reconciliació i record de totes les víctimes, independentment de la seua ideologia, les seues creences, la seua procedència o el bàndol en què van quedar atrapades.
Una memòria que no excloga ningú
Compromís recorda que la Guerra Civil i la repressió posterior van deixar a Benicarló víctimes de naturalesa molt diversa: persones assassinades per motius religiosos, polítics o ideològics; civils morts en els bombardejos; persones empresonades o represaliades; funcionaris i treballadors depurats; persones obligades a abandonar el seu poble i marxar a l’exili, i moltes altres que van patir les conseqüències d’una guerra i d’una dictadura sense haver tingut necessàriament cap afiliació política.
Benicarló va patir, a més, diversos bombardejos durant la Guerra Civil. El del 3 d’abril de 1938, executat per l’aviació legionària italiana al servei de les forces franquistes, va causar nombroses víctimes civils i desenes de ferits. Entre les persones mortes hi havia xiquets, dones i persones d’edat avançada.
La mateixa historiografia i les iniciatives de memòria desenvolupades a Benicarló han documentat també la repressió franquista, l’empresonament, les depuracions, l’exili i altres formes de persecució que van afectar nombroses famílies.
Per a Compromís, «cap d’aquestes víctimes hauria de quedar fora d’un record que aspire realment a representar la memòria col·lectiva de Benicarló».
La formació assenyala igualment que les persones vinculades a Benicarló assassinades durant la persecució religiosa no han estat condemnades a l’oblit.
Diverses d’elles han rebut reconeixement de l’Església catòlica mitjançant processos de beatificació i existeixen a Benicarló espais, imatges i elements commemoratius dedicats a la seua memòria.
Un exemple és La Salle de Benicarló, que manté viva la memòria dels germans vinculats al centre assassinats durant la persecució religiosa. Tres germans nascuts a Benicarló —Crisóstomo, Valeriano Luis i Eliseo Vicente— van ser beatificats a Roma el 29 d’octubre de 2007, i la parròquia de Sant Bartomeu conserva un quadre dedicat als germans màrtirs relacionats amb La Salle.
Per tant, Compromís considera que reconéixer que aquestes persones van ser víctimes d’assassinats injustificables és plenament compatible amb plantejar ara un reconeixement municipal més ampli, que no establisca categories entre víctimes ni deixe fora centenars de persones que van patir altres formes de violència i repressió.
Compromís considera també que qualsevol aproximació a aquest període ha d’abordar el conjunt del seu context històric. Compromís considera que aquesta complexitat històrica reforça precisament la necessitat d’evitar lectures parcials del passat. «No qüestionem el dolor de cap família ni la injustícia de cap assassinat. El que qüestionem és que des de l’Ajuntament es construïsca una memòria pública que seleccione unes víctimes i silencie unes altres».
Esmenes registrades
Les esmenes presentades per Compromís plantegen substituir una memòria circumscrita a una única tipologia de víctimes per un reconeixement general a totes les persones que van perdre la vida o van patir persecució, repressió o exili com a conseqüència de la Guerra Civil i la dictadura.
La proposta incorpora conceptes com memòria, oblit, reconciliació i transmissió a les futures generacions, amb la voluntat que el nou carrer no servisca per reobrir divisions sinó per explicar-les i superar-les.
«Noranta anys després, Benicarló té l’oportunitat de fer un reconeixement que no pregunte a les víctimes què pensaven, què votaven o en què creien. Un carrer dedicat a totes elles seria molt més representatiu d’una societat democràtica que vol recordar el seu passat sense exclusions», ha conclós Maura.
