
A través de l’Àrea d’Esports, l’Ajuntament consolida un model que situa la prevenció, la coordinació institucional i la força del teixit comunitari com a eixos fonamentals per a millorar la salut de la població.
L’Ajuntament de Benicarló reforça la seua aposta per la promoció de la salut amb el desplegament efectiu de l’Estratègia de Promoció i Prevenció del Sistema Nacional de Salut, a la qual el municipi està adherit des de 2017, però que ha pres un impuls decidit durant el 2025 i el 2026, amb la constitució del Consell de Salut, la creació de la Mesa Intersectorial i l’elaboració d’un mapa d’actius comunitaris.
En la presentació d’aquesta estratègia, l’alcalde de Benicarló, Juanma Cerdá, ha subratllat que «volem traslladar a la ciutadania que la salut no és només allò que passa quan ens trobem malament; la salut és també prevenció, qualitat de vida i entorns que ens ajuden a viure millor».
Cerdá ha destacat que «Benicarló compta amb un teixit associatiu, cultural, esportiu i social extraordinari» i que «el nou mapa d’actius permetrà tindre tots aquests recursos identificats i organitzats per a què els professionals sanitaris puguen recomanar-los segons les necessitats de cada persona, complementant o fins i tot evitant tractaments farmacològics quan siga possible».
«Moltes vegades —ha afegit l’alcalde— el benestar també és un tractament. I és important que la ciutadania conega tot allò que ja s’està fent a Benicarló per millorar la salut des d’una perspectiva comunitària».
Més anys de vida, però sobretot més anys amb bona salut
El tècnic d’Esports, Pablo Gasulla, ha explicat que l’estratègia parteix d’un canvi de paradigma: «Durant molts anys la salut s’ha abordat des del tractament de la malaltia. Ara el repte és avançar-nos, actuar abans que aparega».
Gasulla ha recordat que, tot i que Espanya es troba entre els països amb major esperança de vida, l’esperança de vida en bona salut se situa al voltant dels 62-63 anys. «L’objectiu és augmentar aquests anys viscuts amb qualitat, reduint la incidència de malalties cròniques com les cardiovasculars, la diabetis tipus 2 o determinats càncers, que estan molt relacionades amb el sedentarisme, l’alimentació inadequada o els hàbits poc saludables», ha assenyalat.
En aquest sentit, el municipi centra els seus esforços especialment en dos col·lectius prioritaris: la infància i la població de major edat.
Consell de Salut i Mesa Intersectorial
Durant 2025 s’ha constituït el Consell de Salut, un òrgan participatiu integrat per professionals sanitaris del Centre de Salut, representants polítics i membres d’associacions locals, amb la funció d’analitzar la realitat sanitària del municipi i proposar línies d’actuació.
Paral·lelament, l’Ajuntament lidera la Mesa Intersectorial de Salut, encarregada de coordinar accions concretes, impulsar projectes i optimitzar el treball entre departaments municipals.
El mapa d’actius: receptes que van més enllà del medicament
Una de les principals actuacions ha estat l’elaboració d’un mapa d’actius que identifica recursos culturals, socials, esportius i fins i tot urbanístics que incideixen en la salut comunitària.
Aquest instrument permetrà als professionals sanitaris prescriure, juntament amb el tractament mèdic si cal, activitats o recursos comunitaris adequats a cada perfil. «No parlem d’igualtat, sinó d’equitat: adaptar els recursos a les necessitats concretes de cada persona», ha remarcat Gasulla.
Entre els exemples ja consolidats destaca el programa municipal d’activitat física i salut En Moviment, orientat especialment a persones amb factors de risc cardiovascular o problemes derivats del sedentarisme.



