L’escriptora benicarlanda Alícia Coscollano publica el llibre “Perfum per a un incendi”, el testimoni personal del dol per la mort de la seua filla, que es va registrar en forma de dietari durant els darrers moments de la malaltia i els mesos posteriors al cop insuperable. El llibre, publicat per Onada Edicions, esdevé un enfilall de pensaments que giren entorn a l’abisme físic i mental que causa la pèrdua irreparable, la solitud i la buidor que resta, i el solc indeleble que deixa qui ha marxat abans d’hora
“No hi ha cap paraula per definir a la persona que perd un fill”. Berta Arnau no va poder superar un càncer i va morir a la primavera del 2019, tot deixant estroncada als vint-i-quatre anys una vida bolcada en la creativitat artística i musical. Sa mare, l’escriptora i periodista Alícia Coscollano, explica que quan les seues dues filles éren menudes, escrivia uns diaris on arreplegava instants de la infantesa i l’adolescència, amb la intenció de regalar-los a les seues protagonistes quan aplegaren al final de la joventut. Quan es va produir el fatal desenllaç, va obrir un altre quadern “per poder contar sensacions, per poder descarregar el neguit, la desesperació, la frustració i la impotència”.
Aquest dietari és “Perfum per a un incendi”, i apareix publicat per Onada Edicions. En les seues pàgines l’autora narra la pèrdua i el dol, el desencís de la mort de l’ésser estimat mentre la vida continua sense aturador. És també un diàleg sense respostes a través de les petjades vitals que va deixar Berta i que es mantenen com un eco: records, enregistraments, converses guardades en dispositius i xarxes socials. El dietari d’Alícia Coscollano s’estén gairebé un any sencer i té l’entonació crua i lúcida. Malgrat l’indestriable to personal, és una obra literària en la que se succeeixen les reflexions al voltant de la fragilitat de la vida, les empremtes que deixem en el nostre pas i, també, la dificultat com a societat per enfrontar-se a la mort. “Ningú no ens ensenya que tenim un temps, que aquest temps és el més valuós amb què comptem, i que el que val, realment, és la quantitat d’experiències viscudes”, exposa l’autora. El llibre és també un homenatge a Berta; es complementa amb fotografies, il·lustracions i enllaços QR a algunes de les seues cançons.
Alícia Coscollano és coeditora i codirectora del web digital www.eldiari.online i professora de creació literària. Ha dirigit l’editorial Antinea i el setmanari 7Dies. En la vessant literària, ha escrit les narratives Cosas rotas (IV Premi d’Autors Benicarlandos 2001), La Polinesia (finalista del II Concurs de Narrativa per a Dones de la G.V.) i Cròniques de la innocència (Ed. Antinea, 2010), les biografies Carles Santos i Ventura (Onada Edicions, 2015), i Carmen Segura i Martí, una mestra avançada al seu temps (Onada Edicions, 2017), i ha estat coautora de l’assaig Hèctor Molina, la veu de la terra del segle XXI (Onada Edicions, 2018).
