- El 2025, l’Oficina d’atenció a les famílies de les persones desaparegudes va atendre 213 famílies afectades per una desaparició i va gestionar més de 800 consultes en un any marcat per un lleuger augment de desaparicions de joves i gent gran
- L’any passat, la DIC va assumir dues investigacions per desaparicions en l’àmbit criminal
Coincidint amb la celebració del Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, els Mossos d’Esquadra constaten que aquest fenomen, tot i mantenir xifres estables respecte els darrers anys, continua afectant milers de famílies cada any. El 2025, el Cos va gestionar 3.682 denúncies per desaparició arreu del país, una mitjana de 10 casos diaris i una dada que posa de manifest la importància de tenir una resposta integral i d’atenció a les famílies.
Tot i la complexitat que poden tenir moltes d’aquestes situacions, el 98% de les desaparicions es resolen. De fet, el 50% ho fan en els tres primers dies i dos de cada tres abans d’acabar la primera setmana.
Les denúncies per desaparicions representen el 0,62% respecte del total de denúncies tramitades pels Mossos d’Esquadra. Les dades corresponents al 2025 reflecteixen un lleuger augment del 3,3% en desaparicions de menors de 13 a 17 anys (867) i un augment del 6,4% en persones de més de 65 anys (299). En canvi, disminueixen el 6,5% en persones de 18 a 64 anys (2.420).
Un 59% eren homes i un 41% eren dones. Pel que fa a les franges d’edat, els menors de 0 a 12 anys representen un 3% dels desapareguts, els de 13 a 17 anys un 23%, els adults de 18 a 64 anys un 66% i les persones majors de 65 anys un 8%.
Les regions metropolitanes concentren el volum més alt d’incidents, amb 2.369 casos entre Barcelona, Metronord i Metrosud.
Els Mossos, al costat de les famílies
Més enllà de la investigació policial, la desaparició d’una persona genera un impacte emocional profund en el seu entorn. Per això, l’Oficina d’Atenció a Famílies de Persones Desaparegudes ha consolidat un model d’atenció individualitzada que l’ha convertit en un referent estatal. Aquest model de proximitat garanteix seguiment continu, orientació jurídica i suport emocional durant tot el procés.
Els Mossos d’Esquadra van atendre l’any passat 213 casos nous i van gestionar un total de 817 trucades, de les quals la majoria van ser trucades d’atenció a familiars sobre qüestions vinculades amb l’estat de la investigació, orientació en la presa de decisions i assessorament en qüestions jurídiques. Així mateix, en el marc d’aquest acompanyament a familiars, l’equip d’aquesta va dur a terme una vuitantena d’entrevistes presencials amb les famílies desaparegudes, la majoria de les quals van tenir lloc al domicili familiar i dues van ser acompanyaments a la família en els dispositius de recerca.
Quan la desaparició amaga un homicidi
Tot i que la majoria de desaparicions no tenen origen criminal, el 2025 la DIC va assumir dues investigacions per mort violenta i ocultació de cadàver. En un dels casos, la recerca policial va culminar amb la detenció dels sospitosos i la localització del cos gràcies a la confessió d’un dels arrestats. Aquestes investigacions, llargues i complexes, es realitzen sempre en coordinació amb altres unitats especialitzades, com és la Policia Científica,i mantenint un contacte permanent amb les famílies afectades.
Des de l’any 2010, la DIC ha investigat un total de 27 homicidis amb posterior ocultació de cadàver, el 72% dels quals van resultar ser feminicidis en l’àmbit de la Violència de Gènere que representen uns 20 casos del total de 27. El nombre total de casos relacionats amb el crim organitzat (tràfic de drogues) aflorats i investigats per la DIC des de l’any 2010 han estat 5 del total de 27 casos.
Durant l’any 2025, els especialistes de la DIC en desaparicions d’àmbit criminal han treballat dues investigacions. En un primer cas, la investigació va arrencar per la desaparició sense causa aparent d’un home a Cunit a partir d’una denúncia i posterior investigació que, donades les seves característiques, finalment va recaure en la DIC el març del 2025. La investigació va posar al descobert el que resultaria ser el mòbil criminal vinculat a l’entorn proper de la víctima. Després de gairebé un any d’investigació, es va detenir un home i una dona a finals de desembre del 2025 com a presumptes autors del crim.
Una posterior confessió va permetre localitzar les restes de la víctima en una fossa sèptica d’un domicili a Sant Jaume dels Domenys amb el suport de diverses unitats especialitzades com ara la Unitat de Subsòl i de la Brigada Mòbil, així com la de la Policia Científica.
En el segon cas, la DIC va detenir un home el desembre del 2024 com a presumpte responsable de l’homicidi i posterior ocultació del cadàver de la seva parella. La investigació es va iniciar arran de la desaparició de la víctima a la Morera de Montsant a finals de 2022. Després de la detenció del presumpte autor del feminicidi, es van dur a terme múltiples diligències de recerca que van incloure l’ús de mitjans aeris, Unitat Canina i Unitat de Drons per inspeccionar finques i zones d’interès relacionades amb el detingut. Paral·lelament, es va mantenir un contacte continuat amb la família de la víctima durant tot el procés de recerca. Actualment l’home continua a presó mentre segueixen les tasques de recerca del cos de la víctima. Tot i els esforços, les restes de la víctima no s’han localitzat.
En tots els casos de desaparicions d’àmbit criminalla interlocució, contacte, seguiment i suport de les famílies de les víctimes les lidera l’Oficina Central de Persones Desaparegudes (OFDES), de manera coordinada amb la DIC. En el decurs de les investigacions es mantenen les trobades periòdiques fins arribar a la reunió final de tancament dels casos a on de manera conjunta s’assisteix a la família i s’explica la investigació practicada.
Tres sentències condemnatòries sense “cos del delicte”
Actualment, hi ha tres sentències condemnatòries a l’Estat —dues ja fermes— que declaren la culpabilitat en casos d’homicidi amb ocultació del cadàver sense disposar del cos de la víctima, ni escenaris del crim, ni d’indicis biològics, ni de testimonis directes, ni confessions. ni localització de l’arma homicida.
El tercer veredicte de culpabilitat declarat recentment per part del Jurat Popular, confirma l’eficàcia de la metodologia d’investigació dissenyada específicament per la DIC per aconseguir condemnes en casos d’homicidi sense dependre de la localització de tots els elements i efectes que configuren i defineixen la figura processal del “cos del delicte”, especialment el cadàver de la víctima o restes biològiques del mateix.
Aquesta metodologia portada a la pràctica, que ja havia permès aconseguir les condemnes en dos casos més, constitueix les primeres i úniques sentències d’aquest tipologia a tot l’Estat, obtingudes sense cap confessió dels autors.
Aquesta metodologia de treball dissenyada específicament per fer front a aquesta tipologia de casos, dificulta enormement la impunitat dels autors en els casos on aquests han eliminat o fet desaparèixer tots els indicis materials resultants de l’acció criminal.
Tanmateix, la resolució judicial de culpabilitat no elimina el patiment de les famílies, que es mantenen en un procés de dol indefinit, quan no es coneix el parador del cos de la víctima, fins i tot quan l’autor ja ha complert la condemna sense revelar la informació.
Treball conjunt amb altres institucions
Els Mossos d’Esquadra col·laboren amb el Centre Nacional de Desapareguts (CNDES) en l’actualització de protocols d’investigació i en la millora dels circuits de coordinació. Així mateix, el cos participa en el Pla Estratègic estatal en matèria de Persones Desaparegudes.
A Catalunya, la Comissió Interdepartamental de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, creada l’any passat,permet un abordatge transversal de la problemàtica, implicant diferents departaments de la Generalitat per millorar la resposta a les famílies.
Una crida clau: no esperar per denunciar
Els Mossos d’Esquadra recorden que no s’ha d’esperar 24 hores per denunciar una desaparició. Qualsevol ciutadà pot adreçar-se a una comissaria dels Mossos d’Esquadra o de la policia local en qualsevol moment, ja que l’activació dels protocols de recerca és immediata i les primeres hores són determinants.
