El Museu de la Mar de l’Ebre inicia el 2026 una nova etapa amb la voluntat clara d’esdevenir un espai viu, obert i representatiu de la identitat marítima, natural i històrica de la Ràpita i la costa de l’Ebre. Al capdavant d’aquest projecte hi ha Àngel Pascual, rapitenc i historiador especialitzat en patrimoni i museologia, amb una trajectòria estretament vinculada al museu des de fa més de vuit anys.
Graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i amb formació de postgrau en Patrimoni Virtual i Museologia, Pascual ha desenvolupat diversos projectes de recerca, divulgació i gestió patrimonial tant a escala local com territorial. Des de l’any 2018 ha estat el tècnic responsable de la gestió del Museu de la Mar de l’Ebre, participant activament en la recuperació, conservació i difusió del patrimoni marítim de la costa de l’Ebre.
La seva concepció del museu parteix d’una idea molt clara. Tal com assegura, «els museus són el temple laic del segle XXI, basat en la ciència, el coneixement i el rigor. Són l’espai que ens ajuda a entendre qui som, d’on venim i quin és el nostre entorn». En aquesta línia, el projecte aposta per discursos científics sòlids, presentats de manera visual, atractiva i experiencial, amb l’objectiu de connectar amb públics diversos.
En aquesta nova etapa, Pascual es marca com a objectiu que el museu sigui un espai on la ciutadania se senti representada i orgullosa del seu passat i del seu present. «Vull un museu on els rapitencs i rapitenques s’hi vegin reflectits, on s’expliqui la importància naval, marítima i natural que ha tingut la badia dels Alfacs al llarg dels segles, i que alhora desperti la curiositat de qui ens visita de fora», assenyala. Una aposta que també passa per la integració de tecnologia, activitats educatives i propostes culturals que dinamitzin l’equipament més enllà de les exposicions permanents.
El projecte entén el museu com un espai en expansió, tant físicament com conceptualment. La voluntat és que el Museu de la Mar de l’Ebre no s’expliqui només dins l’edifici, sinó que connecti amb l’entorn urbà, el paisatge i el medi natural, i que a mitjà termini pugui créixer en superfície, col·lecció i nombre de visitants. Tot plegat amb una mirada transversal que permeti treballar de manera coordinada amb àmbits com l’educació, la cultura, el turisme, el medi ambient, la igualtat o els serveis socials.
Amb aquesta visió de futur, el director es fixa com a objectiu estratègic, a mitjà termini —en un horitzó de quatre o cinc anys—, que el Museu de la Mar de l’Ebre formi part del Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya. Un pas clau per situar-lo dins del circuit oficial del país i accedir a línies de subvenció que permetin desplegar tot el potencial de l’equipament. Per assolir-ho, el museu treballa en objectius progressius com la consolidació d’un equip professional i àgil, la creació d’una sala de reserva per garantir la correcta conservació i catalogació de la col·lecció, i el reforç d’una programació cultural i lúdica continuada que connecti encara més el museu amb la ciutadania.
otografies inèdites del Delta i una transformació artística del sostre del museu, entre les exposicions destacades del 2026
Aquesta visió comença a materialitzar-se amb la programació d’activitats del Museu de la Mar de l’Ebre per a l’any 2026, que presenta una proposta diversa i ambiciosa. El programa inclou exposicions temporals d’art, fotografia i natura, el cicle de conferències Històries de la Mar de l’Ebre, visites teatralitzades, activitats educatives i iniciatives vinculades a les festivitats i esdeveniments del calendari local.
Entre les exposicions més destacades hi ha Badia (de febrer a abril), de la pintora Lydia Rochet; Un cel ple de peixos (d’abril a juny), una intervenció artística de l’artista rapitenc Damià Montes que transformarà el sostre del museu; Deltes del Mediterrani (de juliol a setembre), en col·laboració amb Casa Mediterráneo; i Ducloux & Ordinaire, el testimoni francès (de setembre a novembre), una mostra que recull fotografies inèdites del Delta de l’Ebre del segle XIX. La programació es completa amb De pell salada (de novembre a gener), una proposta artística d’Assumpció Oristrell que reflexiona sobre la Mediterrània com a espai físic i simbòlic.
Paral·lelament, el museu manté i reforça iniciatives ja consolidades com el concurs d’escultura Agustí Vizcarro La Pin, el cicle de conferències, les visites guiades i els tallers educatius per a grups, així com una programació especial amb motiu del Dia Internacional dels Museus, les festes locals i el període nadalenc.
En definitiva, aquest projecte posa el coneixement, el rigor científic i la participació ciutadana al centre de l’acció cultural, amb l’objectiu de reforçar el paper del Museu de la Mar de l’Ebre com a equipament de referència al territori. Una aposta per consolidar-lo com un espai de trobada, aprenentatge i orgull col·lectiu per a la ciutadania de la Ràpita i de les Terres de l’Ebre.
