El Govern de Catalunya revisa el Pla INUNCAT per adequar la resposta davant l’agreujament del risc d’inundacions greus

L’orografia, l’ocupació del territori i el clima mediterrani fan de Catalunya un territori amb un elevat risc de patir inundacions, que sovint causen importants danys personals i materials. Tant és així, que les inundacions són el risc natural que causa més pèrdues de vides humanes a Catalunya.

A més, els efectes del canvi climàtic comporten que actualment hi hagi una possibilitat més elevada de fenòmens meteorològics extrems i d’emergències catastròfiques, per la qual cosa la revisió del Pla INUNCAT és necessària per adaptar-se a l’agreujament del risc d’inundacions.

Aquesta adaptació s’ha de fonamentar, d’una banda, en un millor coneixement del risc i les possibles emergències (l’anàlisi de risc) i, de l’altra, en la millora dels mecanismes de coordinació i de presa de decisions. Tot plegat amb l’objectiu de reforçar l’estratègia preventiva de protecció de la població i millora de la resposta a les afectacions per inundacions.

Actualització de l’anàlisi del risc

La revisió del Pla INUNCAT incorpora una actualització de l’anàlisi del risc d’inundacions. Així, per cada municipi s’ha definit el nivell de risc dels diferents tipus d’inundació:

1. Zones inundables per inundacions fluvials.
2. Zones susceptibles d’inundació (factors geomorfològics i àrees susceptibles a dinàmiques torrencials).
3. Inundacions marítimes.
4. Inundacions pluvials.
5. Trencament o avaria greu de presa o bassa.

S’han establert 4 nivells de risc: baix, moderat, alt i molt alt; i el nivell de risc en cada cas s’estableix en funció de diversos indicadors de perillositat i de vulnerabilitat.

Amb la revisió del pla INUNCAT, tots els municipis catalans estaran obligats o recomanats a tenir un pla de previsió i actuació en cas d’inundacions. Així, s’ha determinat que els municipis amb risc molt alt o alt tenen l’obligació d’incorporar el risc d’inundacions a la planificació municipal i en la resta de casos (risc baix o moderat) se n’ha establert la recomanació.

Municipis obligats a elaborar el pla municipal de protecció civil per perill d’inundacions

656 municipis (el 69% dels municipis catalans). Hi ha un increment del 26% respecte als 521 amb l’anterior pla i que equivalia al 55% dels municipis catalans. D’aquests 656 municipis obligats:

1. 176 són nous municipis obligats (135 tenien fins ara recomanació i 41 no estaven ni obligats i recomanats).
2. A més, 41 municipis que fins ara estaven obligats passen a recomanats (derivat de disposar d’estudis de detall hidrològics que mostren que no hi ha risc d’inundació i que fins ara eren estudis genèrics de potencialitat).

Municipis recomanats a elaborar el pla municipal de protecció civil per perill d’inundacions

291 municipis (el 31% dels municipis catalans). Hi ha un increment del 21% respecte als 241 fins ara i que equivalia al 25% dels municipis catalans. D’aquests 291 municipis recomanats:

1. 185 són nous municipis recomanats (144 que no estaven ni obligats ni recomanats i 41 que estaven obligats).

Nou llindar d’avís de perill de pluja del Meteocat

Un dels principals canvis del pla INUNCAT és la inclusió d’un nou llindar de precipitació vinculat als avisos de perill meteorològic del Servei Meteorològic de Catalunya. El nou llindar respon a l’anàlisi de les inundacions al llarg dels últims anys. Així, s’ha definit a partir d’un estudi desenvolupat per la Direcció General de Protecció Civil en què s’han correlacionat els episodis d’inundacions significatius i les dades de danys reportats pel Consorci de Compensació d’Assegurances amb les dades registrades de pluja facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya per al període 2012–2020.

El nou llindar és:

1. Llindar de 3 hores: intensitat acumulada, per identificar episodis de precipitació persistent que poden acumular quantitats importants en poques hores. Aquest llindar permetrà preveure inundacions sobtades que causen danys importants, tant en conques petites i mitjanes (amb temps de concentració d’entre 1 i 6 hores), com “in situ”. Els valors fixats per al nou llindar són de 60 l/m² per al llindar baix i 90 l/m² per al llindar alt. Per a la validació d’aquest nou llindar també s’ha elaborat un estudi per identificar les precipitacions associades a inundacions en rieres del litoral.

El nou llindar conviurà amb els ja existents:

1. Llindar de pluja en 30 minuts: intensitat, per preveure inundacions de zones urbanes o amb drenatge insuficient.
2. Llindar de pluja de 24 hores: acumulació, per preveure inundacions per desbordament de rius grans.

Adequació de l’estructura operativa per a la resposta a escenaris de catàstrofe

En el marc de les millores del Comitè d’Emergències, on se situa la direcció del pla, cal destacar els canvis següents:

1. S’ha previst la delegació d’urgència de la direcció del pla INUNCAT (consellera d’Interior i Seguretat Pública) en la persona titular de la Direcció General de Protecció Civil per poder aplicar mesures de protecció a la població de forma urgent quan sigui necessari.
2. S’ha establert el caràcter d’òrgan col·legiat del Consell Assessor i del Comitè Tècnic de Seguiment del Risc d’Inundacions per facilitar la seva funció i la traçabilitat dels acords.
3. S’ha reforçat la figura del Comitè Tècnic de Seguiment del Risc d’Inundacions com a òrgan tècnic adscrit al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) per donar suport a la direcció del pla en la valoració dels elements de risc i la presa de decisions de mesures de protecció de la població.
4. S’han incorporat estructures de coordinació territorial dels organismes de la Generalitat de Catalunya per facilitar la identificació d’impactes i prioritats territorialment i canalitzar-les cap a la direcció del pla (consells assessors territorials coordinats per delegats del Govern). Aquesta estructura és necessària en escenaris de simultaneïtat i de grans afectacions arreu del territori per establir prioritats en la resposta i gestió dels recursos i per identificar recursos addicionals necessaris.
5. S’ha previst el Grup d’Assessorament Jurídic per valorar jurídicament les propostes de mesures restrictives i tramitar les resolucions corresponents tal com ja es preveu en altres plans recentment revisats com ara l’INFOCAT.
6. S’ha reforçat el rol del CECAT com a òrgan de coordinació general amb la previsió d’un dispositiu operatiu en fase d’emergència (presència a la sala CECAT d’enllaços dels organismes coordinadors dels grups d’actuació i d’altres que escaiguin).
7. S’ha incorporat la unitat de comandament en l’escenari de simultaneïtat per tal d’optimitzar les actuacions operatives sobre el terreny quan siguin necessaris diversos centres de comandament avançat (CCA).

Millora dels processos de presa de decisions per a la protecció de la població

Pel que fa a l’operativa del pla, s’han millorat els processos de presa de decisions de mesures de protecció de la població, especialment les de caràcter preventiu, però també les d’emergència en cas d’afectacions. Per fer possible aquesta millora s’han fet diversos canvis:

1. S’han reforçat els processos i mecanismes de previsió i vigilància hidrometeorològica tot concretant el contingut dels avisos meteorològics i hidrològics, les actuacions dels organismes de conca i del Meteocat, i les seves responsabilitats.
2. S’han revisat i millorat els criteris per posar en marxa les diferents fases del Pla INUNCAT Els criteris per determinar la fase del pla tenen en compte els nous llindars de perill meteorològic i la vulnerabilitat de la zona avisada. S’ha millorat, simplificant i concretant, les actuacions a desenvolupar en cada fase del pla.
3. S’han incorporat les alertes de protecció civil a la població i els criteris d’enviament (Es-Alert).
4. S’han ampliat i concretat les mesures de protecció a la població i s’ha especificat el flux de presa de decisions i els responsables de fer la proposta de les mesures. També de determinar la seva aplicació en cada cas i garantir la coordinació entre les actuacions operatives sobre el terreny i el comitè d’emergències, on resideix la direcció del pla.

Entre les millores cal destacar:

1. En l’àmbit de les mesures d’emergència, s’han detallat els processos per establir el confinament i l’evacuació, i també s’ha incorporat un procediment per a la decisió d’aquestes mesures sobre el terreny a través del CCA o del seu coordinador (Grup d’Intervenció) quan sigui necessari fer-ho de forma urgent per raó del risc imminent o en curs.
2. En l’àmbit de les mesures preventives, se n’ha vinculat la proposta al comitè d’emergències. Així mateix, s’han ampliat les mesures incorporant la limitació de la mobilitat interurbana en situacions en què el confinament no està justificat, però cal reduir la mobilitat en vies interurbanes per reduir el risc. També s’ha incorporat la suspensió d’activitats i la limitació d’accés als serveis públics i privats i determinats béns, atès que són mesures recollides a la legislació de protecció civil.
3. S’han concretat les mesures d’autoproteccióde la població diferenciant les actuacions preventives abans de la inundació i les actuacions un cop es produeixen afectacions.
4. S’han incorporat les mesures d’atenció als animals i de protecció dels béns patrimonials.
5. S’ha reforçat el procediment de coordinació amb l’Administració General de l’Estat per a la mobilització de recursos extraordinaris de la seva titularitat o d’altres estats.

Reforç del rol municipal

S’ha reforçat el rol dels municipis en el marc de l’estratègia de desplegament de la protecció civil local 2025–2027, definida en l’Acord de Govern de 5 de novembre de 2024. Per això s’han simplificat i detallat les actuacions que han de desenvolupar i s’han concretat les accions que han de dur a terme els municipis en cada fase, amb èmfasi en les preventives.

També s’han millorat els processos i mecanismes de coordinació entre els plans municipals i el Pla INUNCAT, especialment pel que fa a les mesures de protecció a la població. D’aquesta manera, es reconeix i facilita l’àmbit de decisió municipal (tant la seva competència com responsabilitat), però alhora es garanteix que es fa de forma coherent amb les actuacions i valoració del risc per part de la Generalitat a través del Pla INUNCAT. En aquest sentit, s’ha reforçat la coordinació de les autoritats de protecció civil a través del contacte dels centres de coordinació municipal (CECOPAL) amb el CECAT.

Incorporació de la fase de rehabilitació

Finalment, en l’àmbit operatiu, cal destacar la incorporació de la fase de rehabilitació. Aquesta fase correspon a les actuacions de rehabilitació urgent dels serveis bàsics, tal com estableix la normativa de protecció civil.

S’ha observat la seva importància en les últimes grans emergències per inundacions, i per aquesta fase s’han definit les funcions que ha de desenvolupar cada grup d’actuació, la coordinació general de la Generalitat a través del CECAT, la responsabilitat dels titulars dels serveis bàsics privats i dels gestors dels serveis públics, la iniciativa i coordinació que han d’exercir els municipis i la interfase amb la fase d’emergència quan encara hi hagi afectacions i riscos greus i calgui disposar d’un CCA desplegat.