Aprova la contractació del nou Hospital General de Castelló per 474 milions d’euros, dins del desplegament d’infraestructures sanitàries que suma 36 obres finalitzades i 16 actuacions en marxa

Impulsa actuacions davant dels efectes de la DANA i els incendis forestals i avança en la protecció del patrimoni natural i cultural valencià

Denuncia que el Govern ha passat de comprometre la finalització del corredor mediterrani entre Algesires i els Pirineus en 2021 a situar-la ara en 2028-2029 i amb el traçat des d’Almeria

El Consell ha aprovat hui un conjunt d’actuacions dirigides a reforçar els servicis públics, avançar en la prevenció davant de les emergències i protegir el territori de la Comunitat Valenciana, amb la contractació del nou Hospital General de Castelló com a principal inversió de la jornada.

Així ho ha anunciat el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, després de la reunió del Ple, en la qual s’ha autoritzat una inversió de 474 milions d’euros per a construir el nou complex hospitalari de Castelló.

El portaveu ha destacat que esta actuació “forma part d’una política sanitària que es mesura en obres, inversió i nous servicis”. Des de l’inici de la legislatura, la Generalitat ha finalitzat 36 actuacions sanitàries per 156,5 milions d’euros i en manté altres 16 en marxa amb una inversió superior als 249 milions.

El nou Hospital General de Castelló estarà integrat per set blocs i inclourà un edifici d’hospitalització i UCI, un centre d’especialitats, un centre d’investigació sanitària i un aparcament subterrani de 500 places. El projecte permetrà ampliar i modernitzar els servicis assistencials i tindrà un termini d’execució de cinc anys.

Protecció davant les emergències

Juntament amb la inversió sanitària, bona part dels acords del Ple s’han centrat en la protecció dels municipis i en la recuperació dels danys provocats per diferents emergències.

Així, el Consell ha pres nota de les obres d’emergència per a reparar el riu Magre al seu pas per Utiel, amb 4,7 milions d’euros. L’actuació permetrà recuperar el marge dret del llit, augmentar la seua capacitat i reduir el risc d’inundació del nucli urbà després dels danys causats per la dana d’octubre de 2024. Esta intervenció s’integra en el pla de 46 milions d’euros que desenrotlla la Generalitat per a actuar en llits urbans danyats per la riuada, amb 45 actuacions en 30 municipis.

En este context, el portaveu ha reclamat al Govern d’Espanya i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que acceleren les obres pendents en llits i preses de competència estatal davant la proximitat de la temporada de pluges.

El Ple també ha acordat sol·licitar al Govern d’Espanya la declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil per a Azuébar, Catí, Segorbe, Sierra Engarcerán, Soneja i Tírig, a Castelló, i Gátova i el Saler, a València, després dels incendis forestals registrats durant juliol i agost.

La Generalitat ja havia aprovat 67 milions d’euros per a pal·liar els danys de l’incendi de Castelló del passat 25 de juliol, als quals posteriorment va afegir 1,17 milions per a incorporar els municipis afectats pels incendis de Tírig i Segorbe.

Més protecció per al patrimoni valencià

El Consell ha avançat, a més, en la conservació del patrimoni natural amb la declaració del Parc Natural de la Serra d’Escalona i la devesa de Campoamor, en el Baix Segura, entre els termes municipals de Pilar de la Horadada, Orihuela i San Miguel de Salinas.

Es tracta d’un espai d’especial valor ambiental per la presència d’espècies com l’àguila de panxa blanca, l’àguila marcenca, el brúfol, el gat muntés, la geneta i el teixó, al qual se suma un important patrimoni arqueològic.

A més, el Consell ha adaptat les ajudes per a recuperar el patrimoni cultural danyat per la dana, dotades amb prop de sis milions d’euros, per a facilitar la seua execució i permetre pagaments parcials en funció de les actuacions que puguen justificar els beneficiaris abans del pròxim 2 de novembre.

Corredor mediterrani

El portaveu del Consell s’ha referit també als nous terminis per a la finalització del corredor mediterrani i ha recordat que, en setembre de 2018, el llavors ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anunciar a Barcelona que la connexió ferroviària estaria conclosa entre Algesires i els Pirineus en 2021.

Barrachina ha contraposat aquell compromís amb el calendari que planteja ara l’actual ministre de Transports, Óscar Puente, que situa la conclusió de les obres almenys en 2028, amb trams que es prolongaran fins a 2029, i amb Almeria en compte d’Algesires com a punt de partida.

“És miraculós que en huit anys el Govern de Pedro Sánchez haja perdut altres huit anys en la construcció del corredor mediterrani”, ha afirmat el portaveu, qui ha incidit, a més, en el fet que el nou horitzó retalla el recorregut compromés en 2018.

“En setembre de 2018 José Luis Ábalos va anunciar que el corredor mediterrani estaria conclòs d’Algesires a Pirineus en 2021. Hui, Óscar Puente el retarda almenys fins a 2028, hi ha zones en les quals ens consta que serà en 2029 i ja no des d’Algesires, sinó des d’Almeria”, ha denunciat.