Desenes de milers de persones han seguit el fenomen des dels punts d’observació organitzats arreu del territori

La Generalitat destaca la coordinació institucional, la participació ciutadana i el llegat científic de la iniciativa «Catalunya mira al cel»

Catalunya viu una jornada històrica d’observació de l’eclipsi solar total

Catalunya va viure ahir amb èxit una jornada històrica amb motiu de l’eclipsi solar total, el primer que es podia observar des del territori català en més de 120 anys. Milers de persones van seguir el fenomen des dels punts d’observació organitzats arreu del país, en una jornada marcada per l’emoció col·lectiva, la divulgació científica i la coordinació entre la Generalitat, els ajuntaments, la comunitat científica i els diferents serveis públics.

La Generalitat fa un balanç molt positiu del dispositiu desplegat, que va permetre viure l’eclipsi amb normalitat i sense incidències destacables. Durant tota la jornada es va mantenir la coordinació dels serveis de seguretat, emergències, mobilitat, salut, prevenció d’incendis i meteorologia, fruit de més d’un any de preparació i del treball transversal de la majoria dels departaments del Govern.

L’eclipsi va començar poc després de les 19.30 hores i va arribar a la totalitat al voltant de les 20.30 hores a les comarques del sud de Catalunya. Durant aproximadament un minuts i 30 segons, en el centre de la franja de la totalitat, la Lluna va cobrir completament el disc solar, el cel es va enfosquir i es van poder observar alguns dels efectes més singulars d’una totalitat, com la corona solar i els canvis sobtats en la llum i la temperatura.

Les condicions meteorològiques van permetre observar el fenomen amb claredat des de bona part del territori. La retransmissió en directe oferta per la Generalitat a través del canal de YouTube del Departament de Recerca i Universitats va permetre que persones de Catalunya i d’arreu del món poguessin seguir les diferents fases de l’eclipsi des de l’Observatori de l’Ebre.

L’Observatori de l’Ebre torna a ser protagonista 121 anys després

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, van seguir l’eclipsi des de l’Observatori de l’Ebre, a Roquetes, acompanyats de representants institucionals, personal investigador, divulgadors i ciutadania.

L’elecció d’aquest emplaçament respon al seu valor científic, territorial i històric. L’Observatori va iniciar la seva activitat l’any 1904 per estudiar les relacions entre el Sol i la Terra i es va presentar públicament davant la comunitat científica el 30 d’agost de 1905, coincidint amb l’últim eclipsi solar total que s’havia pogut observar des de Catalunya. Cent vint-i-un anys després, el centre va tornar a situar-se al cor de la totalitat i a esdevenir un punt de trobada entre la ciència i la societat.

La consellera Montserrat ha remarcat que “l’èxit de la jornada és el resultat de molts mesos de treball compartit entre la Generalitat, els municipis, els observatoris, els centres de recerca i els professionals dels diferents serveis públics”. “No només hem contemplat un fenomen extraordinari: hem fet recerca, hem acostat el coneixement a tota la ciutadania i segur que hem despertat noves vocacions científiques”, ha afegit.

Una jornada amb grans figures de la ciència i l’espai
Abans de l’observació, l’Observatori de l’Ebre va acollir una jornada científica i divulgativa amb figures de referència internacional, com el premi Nobel de Física Didier Queloz; l’astronauta i metgessa de la NASA Ellen Baker; l’astronauta de l’Agència Espacial Europea i president d’Hispasat, Pedro Duque; el sotsdirector de l’Observatori Vaticà, Pavel Gabor, i la investigadora del NASA Goddard Space Flight Center Teresa Nieves-Chinchilla.

També hi van participar especialistes del país, com el director del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador J. Ribas; el físic i exdirector de l’Observatori de l’Ebre Juan José Curto, i l’astrofísic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) Ignasi Ribas.

Les conferències van abordar el llegat dels grans observatoris, la vida humana més enllà de la Terra, els reptes de l’exploració espacial, la recerca d’altres mons i la meteorologia espacial. La jornada va culminar amb una explicació de les fases de l’eclipsi i l’observació del fenomen.

Les persones que no es van poder desplaçar fins als punts d’observació van poder seguir la jornada científica i totes les fases de l’eclipsi a través de la retransmissió en directe feta des de l’Observatori de l’Ebre. El senyal es va emetre simultàniament pels canals de YouTube del Departament de Recerca i Universitats, de l’Observatori de l’Ebre i del Parc Astronòmic del Montsec.

Ciència ciutadana, inclusió i educació
L’eclipsi també ha deixat un important llegat científic i social. Més de 3000 persones es van inscriure al projecte de ciència ciutadana SOLARIS, impulsat pel departament de Recerca i Universitats en col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Mitjançant una aplicació i rellotges intel·ligents, el projecte estudiarà les respostes fisiològiques i emocionals del cos humà abans, durant i després de l’eclipsi.

Les dades recollides permetran analitzar possibles variacions en la freqüència cardíaca, la respiració, l’activitat física i altres indicadors biomètrics, així com la seva relació amb les emocions provocades per l’observació de la totalitat. Els equips investigadors iniciaran ara el procés de tractament i anàlisi de la informació.

La jornada també va tenir una dimensió inclusiva. Una xarxa de 14 punts d’observació va disposar de dispositius LightSound, que transformen els canvis d’intensitat de la llum en diferents tons de so perquè les persones cegues o amb discapacitat visual poguessin percebre l’evolució de l’eclipsi.

Prèviament, el projecte Eclipsi per a tothom, en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació havia acostat el fenomen a escoles, activitats de lleure, centres penitenciaris i de justícia juvenil i equipaments per a persones grans. La iniciativa va arribar a 1.575 centres educatius; va promoure 80 sessions divulgatives en 44 centres, amb la participació de 2.696 alumnes, i va preparar materials per a 1.131 residències, centres de dia i habitatges tutelats. En l’àmbit del lleure, Fundesplai va preveure 1.800 tandes d’activitats amb un potencial de 110.000 participants.

L’eclipsi com a laboratori científic
El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va desplegar un dispositiu especial per estudiar la resposta de l’atmosfera a la disminució sobtada de la radiació solar. Des de l’Observatori de l’Ebre es va llançar un globus equipat amb una radiosonda per mesurar l’evolució de la temperatura, la humitat, la pressió i el vent a diferents altituds.

Paral·lelament, les estacions meteorològiques van intensificar el registre de dades durant el fenomen. La informació obtinguda permetrà comparar les condicions anteriors, simultànies i posteriors a la totalitat i ampliar el coneixement científic sobre els efectes atmosfèrics dels eclipsis.

Un projecte de país

La jornada va culminar la iniciativa «Catalunya mira al cel», impulsada pel Departament de Recerca i Universitats per coordinar les actuacions científiques, divulgatives i institucionals relacionades amb l’eclipsi. El programa ha permès convertir un fenomen astronòmic excepcional en una oportunitat per fomentar la cultura científica, la participació ciutadana, la inclusió i les vocacions vinculades a l’astronomia i l’espai.

La Generalitat va ser una de les primeres administracions a començar a preparar l’eclipsi, amb la creació, el maig de 2025, d’una comissió interdepartamental presidida pel president Illa i coordinada per la consellera Montserrat. Des d’aleshores, el Govern ha treballat amb els municipis, les diputacions, els organismes científics i les entitats del territori per planificar els punts d’observació, reforçar la seguretat i facilitar informació i materials a la ciutadania.

“Avui podem dir que Catalunya no només ha mirat al cel: ho ha fet unida i preparada”, ha conclòs la consellera Montserrat.