- Segons l’anàlisi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) l’hivern meteorològic ha estat molt plujós arreu del país, amb precipitacions que superen les del 2019-2020 i nevades excepcionals al Pirineu
- La successió de pertorbacions atlàntiques, llevantades i diversos episodis de gota freda han marcat un hivern amb precipitacions abundants i persistents
- Pel que fa a la temperatura, l’hivern es considera càlid en general, amb temperatures superiors a la mitjana, especialment durant la nit
El balanç climàtic de l’hivern 2025-2026 (desembre, gener i febrer) elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) confirma que l’estació ha estat molt plujosa al conjunt del país i càlida pel que fa a la temperatura. La precipitació acumulada ha superat fins i tot la registrada durant el plujós hivern 2019-2020 i cal remuntar-se fins a l’hivern 1995-1996 per trobar-ne un de tan plujós a escala de Catalunya. “El que caracteritza aquest hivern no és un únic episodi extrem, sinó la persistència de situacions favorables a la precipitació durant bona part de l’estació”, explica Marc Prohom, cap de l’àrea de climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya. Segons Prohom, la concatenació de llevantades, gotes fredes (també conegudes com a DANA) i fronts atlàntics ha provocat acumulacions molt destacades i generalitzades.
Pel que fa a la temperatura, l’hivern només es pot considerar normal a àrees del Pirineu, Prepirineu i zones elevades. A la resta ha estat càlid, com a resultat del balanç entre un desembre càlid, un gener amb valors pròxims a la normalitat i un febrer molt càlid. Aquest comportament tèrmic s’explica sobretot per les temperatures nocturnes elevades, que s’han situat per sobre de la mitjana durant gran part de l’estació, amb poques interrupcions puntuals a principi d’hivern i durant el període de Nadal. A diferència del que és habitual a l’hivern, la successió de pertorbacions ha limitat els períodes prolongats d’estabilitat anticiclònica. “Aquesta manca d’estabilitat ha impedit els típics episodis d’inversió tèrmica a valls i planes interiors, i ha dificultat l’acumulació d’aire fred durant la nit, fet que ha mantingut les temperatures mínimes clarament per sobre de la mitjana”, explica Aleix Serra, cap de l’equip de control de qualitat de dades del Meteocat.
El febrer va accentuar clarament aquest caràcter càlid nocturn, amb diversos episodis de temperatura anormalment alta afavorits pels successius episodis de vent. Els dies 11 i 12 de febrer es van batre rècords de temperatura mínima més alta en 13 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) amb més de 20 anys de dades. Posteriorment, els dies 24 i 25 es van registrar nous rècords de temperatura màxima en diverses estacions, amb un valor destacat de 26,4 ºC a Benissanet (Ribera d’Ebre). L’Observatori de l’Ebre, amb una sèrie de 120 anys, ha registrat el cinquè hivern més càlid de la seva història.
Un hivern excepcionalment plujós
La precipitació acumulada entre desembre i febrer ha estat molt quantiosa arreu de Catalunya. El desembre va resultar extremament plujós al sud i al quadrant nord-est, mentre que el gener va ser molt plujós a gran part del territori i el febrer va mantenir precipitacions destacades sobretot a Ponent.
Els registres històrics confirmen la magnitud de l’episodi. L’Observatori de l’Ebre ha viscut el tercer hivern més plujós dels seus 121 anys de dades, mentre que a l’Observatori Fabra l’hivern 2025-2026 se situa com el cinquè més plujós d’una sèrie de 113 anys.
Pel que fa a registres de precipitació acumulada, destaquen per exemple els 657 mm al Parc Natural dels Ports (Baix Ebre), 591 mm al Pantà de Darnius-Boadella (Alt Empordà) i 583 mm al Puig Sesolles (1.668 m, Vallès Oriental).
Segons Prohom, “la precipitació acumulada d’aquest hivern consolida un període excepcional dins del clima recent de Catalunya, especialment perquè supera episodis molt plujosos recents com el 2019-2020”.
Neu excepcional al Pirineu oriental
La successió d’episodis de precipitació també ha generat un hivern molt nivós, especialment al Pirineu oriental. L’estació meteorològica de Núria (1.971 m, Ripollès) va assolir 144 cm de neu acumulada, un nou rècord dels seus 26 anys de dades, i que supera els 142 cm registrats el gener de 2006. “Aquests gruixos són conseqüència directa de la persistència de nevades durant setmanes consecutives, més que no pas d’un únic temporal intens”, explica Aleix Serra.
Successió d’episodis meteorològics destacats
L’hivern ha estat marcat per una activitat meteorològica continuada. El desembre va estar dominat per diverses gotes fredes que van deixar acumulacions superiors als 200 mm al quadrant nord-est i a l’extrem sud del país, especialment durant l’episodi del 25 al 29 de desembre, associat a un flux persistent de llevant.
Durant el gener, el pas de fronts freds i pertorbacions va provocar episodis reiterats de pluja i neu. Entre el 16 i el 20 de gener una llevantada va deixar més de 200 mm de manera puntual a la Costa Brava i gruixos de neu superiors al mig metre a cotes altes del Pirineu. A finals de mes, una nova pertorbació va portar neu a cotes baixes, en alguns casos per sota dels 500 metres.
El febrer va destacar sobretot pels episodis de vent intens. Diverses ponentades i situacions de vent fort van provocar ratxes superiors als 100 km/h al litoral i prelitoral Central i als indrets habitualment més ventosos del país, amb valors que, en alguns sectors, no s’assolien des del gener de 2009, i amb cops que van superar puntualment els 150 km/h a zones elevades.
